Translate

Arti

Pagina dedicata a Claudio Casadei e ai suoi scritti in dialetto romagnolo.

I PULITIC

Com'i pavon
i fa la roda
e i strid!
Mo quand' us fa sera
slì scarane d'e bar
i vèch
is guerda t'i och
e i dis
" I Strid trop
i porta sfiga!"

I POLITICI

Come i pavoni
fanno la ruota
e strillano.
Ma quando si fa sera
sulle sedie dei bar
i vecchi
si guradano negli occhi
e dicono:
"Strillano troppo
portano sfortuna!" 

 

 

E PARTID

L’ha durè e temp d’na brendla:
la nota dagl’elezion
e pu l’ha sparì
lo e al su prumese!

IL PARTITO

È durato il tempo di una una falena,
la notte delle elezioni
e poi è sparito
lui e le sue promesse!

CC® 12/2014



NOM A SEM QUEJ

Nom a sem fat acsè,
che la sera, dop dla giurneda
t’pas t’e bar!
Perché ujè Tino
cl’è un pataca d’un fasista
che s’ t’an gni litghe do minud
t’an stè ben.
E pu t’ai bè un ros,
lo perché “ujn’è un ad menc”
te perché “j’arvenza sempre i mej”!
E dop a sem quej
Perché “La Juve la è ledra pez d’e guverne!”
…e che “ Se perché vuelt a si bell!”
A sem quej che “Enzo movte che Gino
l’ha fnì d’arnov al patatine!”
che i pulitic “Me aj mazaria ma tot!”
e pu ti arvod, “perché ch’jlt je pegg!”
A sem quej che dop un dè ad lavor
a c’incazem pr’un schert sbajè a treset!
Che dop d’agl’ot arvem a chesa
e ma la moj a dgem ”l’è stè na lota,
a ho vu un sac da fè!”
E lia la fa finta ad credje
e l’at manda a fancul s’un suris!
A sem quej che se un un pasa per do dè
ach guardem t’i och
mo cla dmanda an la fèm
e a aspitem che mesag:
“Va la pataca, prima ma te!”
e dop a ridem cuntent!
 

CC® 12/2014


 L’amòr un invécia!

Vuelt an e capì
csa el che suzed
drenta e mi cor
s’a veg ch’i och
ch’im fa pensé
ma l’amòr!
Csa el c’a sent
quand im dis vech,
com t’fè a racountè
che e cor ma te
ut dovra ancora,
e te, t’arvenz ilè
nud
daventi m’un insogne
c’ut fa bulì e sangue
ut schelda e cor
e it fa campè
in atésa dl’inverne!

 

Partecipazione alla 19ª Edizione del Premio letterario  “ANTICA PIEVE”- 2014

 NU MOV NIJNT        

Sta bona ilè,
nu mov nijnt!
Te tsì bela isè!
S’i segn d’e temp,
sli rugh m’i och…
sa che brisinein ad penza.

E temp e scapa
l’è cume la sabia d’e mer :
te stregn e pugn
per nu fela scapè,
mo ut’arvenza
snò la tu mena seca
per argalè ma nom
un enta caréza!


...................................................................................................................................................................................................................

Premio letterario "Sauro Spada" - Edizione 2014
L'OPERA VINCITRICE è "Spray e suris"

di Casadei Claudio -

"Spray e suris"

Me a so Spray e a so un ragaz ad vintséi an. A so crisù t’un paesin ad campagna, un ghet ad Arzoun vers la culeina. In tond ma chesa mia ujè snò bar e discoteche, e zira un sac ad ragaz cume me, mo s’un sac ad bajoc ad piò tli bascoze e che i chempa na masa mej ad me. Avì mai pens che discoteca in dialét l’an si tradus? Us dis Discoteca! Anche House e R&B in dialet in gambia. Jè i tip ad musica che a son me! A son… a met so i disc, miscelo, mixo a miscè una canzon s’un’enta! A faz balè chi burdlet piò zovne ad me. Um pis ad vedje saltè,sudì des di spintoun, rid. In mi pjs quand i s’imbriega e purtrop, il fa spés. Me però agn’i pos di njnt perché quand a son per lor l’è un ad i mument c’am sent viv, impurtent. Un ad i poc mument c’a so tra la zenta. Mo me am sent viv enca quand a so da per me perché me a so un Writer, un ad chi “sgrazid” ch ’i scriv t’i mur! Musica da puret e “street art” je, da sempre, i mi do modi da comunichè s’e mond. Se, perché me an parleva e anche ades a perle poc. Ma me e mond un mi pjs! A ne so perché! A so che me i mi ba an l’ho mai cnusù! La mi ma, pureta, per fam cres la a fat tőt i mistcir d’e mond. Se, anche e piò vech! At chesa mia j’entreva un sac ad omne. Una sera l’è entre tre faze brute, je andè tőt tre ad là e ja cmenz a mnè ma la ma. Me a pigniva mo a sera trop znin e an ho pudù fe njint. Quand je scap da la camra dla ma, lia la era tőta masacreda ad bote e un ad cal bestcie um’ha det “ se palli tonno e t’ammazzo!” Me am so spavent e an’ho parlè piò sa njsoun: per vintzinq an! La mi ma la ha prov ad curem. Dutor, specialista, strolghe, Ajò vist töt mo gnjnt, me a n’ho mai vlù parlé. Pu, la ma la è morta e me a so crisù s’i non. Spray, e fiol dla putena! Per la zenta d’e mi paes a so sol e da sempre Spray,e fiol d’la putena. Per vendichem me a ho culurè al porte ad chesa o i vidre dal machine ad quasi töt, e un’ è che propi töt im voja un gran ben, anzi! Mo ma me un m’importa nijnt. Bret arbelt sla visiera didrè tla testa, maja da fotball americhen d’i Redskins, i indien, piò lerga ad un pera ad msure rispet e neceserie; e calzoun slà lofa m’e cul che tra caval e znoch ujè se e na un pelme sa scherpe da ginastica senza lacet. Me am vistis isè, per ves divers, per di ma la mi zenta che me an so cume lor, me a so contra lor perché a so divers! A n’ho brut vizie, an röb e per magnè a faz e garzoun. A lavor t’un negozie ad feramenta e Gino, e padroun, um vo ben davera. Per met a post t’e magazin un gnè bsogn ad scör e me a lavor fort: isè e temp e pasa prima e, dop e lavor, a pos andè a fe quel c’um pis! Me a voj culurè e mond. E Gino um’ajuda: senza che la su moj l’al sava um rigala un sac ad bumbulete spray e ogni tent zent euri! Per me l’è quasi na sgonda pega! Al bumbulete spray agl’è sempre sa me! A ho una vecia Vespa cinquenta mimetica, camouflage com i dis ades! Un portapac daventi s’una caseta ad plastica e töt i color viv: ros , zal blu, bienc, e nir. Didrè al bumbulete piò grose per rimpì lettre e figure. An faz per dì mo me a so brev: a ho e stile ad Andy Wharol e al forme ad Botero cundid d’un linguagh ch’i dovra i rapper. Figuri e letri “incicionazede”, stilizede com l’ìj pis m’i burdel piò znin. Al so c’a per un sburon, mo i mi in’è scaraboch a casach! Agl’è opere d’arte impruvisede t’i pilon d’i pont, slì casette dla posta, t’i mur dal chese diruchede, t’i sotapasag. Qualche volta t’i mur dal recinzion, mo ilè dopo im denuncia. Stavolta però dop d’e lavor per magnè avrò e lavor per divertim. T’e mi paes, propri sota al scole ujè un mur che disegna un spigle e e fa da fienc m’un marciapid ch’e partis da un chemp per arvì ma gnint. Un sac ad sold but via per arvinì una scarpeda do che Pino e cantunier e pianteva al rose e a mag l’era un quedre. E sindache, cl’è un zovne, um’ha det “Fa te, mo fa un bel lavor!”. Me e mut, e deliquent s’un incarich d’e Sindac. Ostcià ad gust! Tre de per fe una centnera ad metre ad graffiti, per fe più bel un mur bröt snò com’è politic c’ul ha vlù. Per e graffito me a o pens m’una spiagia vista s’i och d’un burdel mased sota un sdrai. Spiagia peina ad pedghe, e s’e sfond e mer, e intod e punt’ad vista d’e burdel: zugh, pale culurede, sech, ciche ad zigareta, paserot. borse frigo umbrelon. E pu un mond ad pid…ad dona ad om, ad burdel, pulpach pin ad pel e caveje tatuede. A lavurarò la sera, dop la feramenta e la mateina prest prima dla feramenta: l’isteda la m’aiuda! La prima sera c’ariv am met a disegnè i contorne dal figure e quasi sa me l’ariva una sgnora s’un pasigein piò gros ad quij nurmel. Da seda un burdel tut pighid, defurmed da un ad chi mel vigliac che in perdona e un po’ a la volta it porta in paradis. Mo a la faza d’e su mel che burdlet l’eva do och azur e un suris che e pareva di “ a so viv e a so cuntent listes”. Mentre me a lavureva a sintiva i su och ch’im cumpagneva riga per riga. Quasi um deva fastidje, pu a ho vist la dona parlè sa lo s’e linguag d’i segn, quel d’i mut e mi modi ad parlè! Alora a jò det, quasi incazed, “Ut pis?” Lo u s’è mos un po’ e pù um’à suris e l’ha batù do volte i su och blu! La sgnora, cla prigheva daventi una cileta dla Madona ilè da pres propri daventi m’e spigle d’i mur, mo ugn-i scapeva njint, l'am dis “ Fa così quando dice si, gli piace quello che fai!” Aj dig grazie sal mene e a cuntinue, pu am gir e a dig m’e burdel ”me at cem Souris ut pis” e lo s bat i och do volte l’è un se. Um ven da rid e aj scric un och! A vag. La mateina al cinq a sarò d’arnov ilè, l’è isteda mo se e piov? A disegn come un mat, per la prima volta la genta la pasa, la guerda e l’an cema i carabinir. Anzi, Paolo cl’è un ragaz in divisa um porta e cafè e Gino, e mi padron e pasa e um rigala dis bumbulete culurede. Vers al set l’ariva la sgnora e Suris, al salut e lo e rid e ma me um per ch’e sia che fradel c’an ho maj avù! Dop e lavor l’è la volta d’i culor. E blu e töte al tonalità d’azur jè e culor c’a preferis. Anche Souris l’è inamured d’e blu. E mentre um dà cunseglie per fe piò bel un zil s’al novli cal rid e un mer s’i pes ch’i vola fora dl’acqua e nost lavor ( ormai un’è piò snò e mi ) l’è bel e fnì. Dmen dop mizdè, in temp s’i temp a d’e Sindache che l’ha da fe l’inaugurazion ad non so cosa, perchè ique intorne l’è ancora un cantier vert, al fnem. La mateina d’e dè dop me ariv prest. Contorne, sfumadure, colp ad lusa e la firma. Per non Writer la firma la è impurtenta, un lavor senza firma un’è nienca un lavor. Souris l’ariva terd, e un per menc alegre d’e solit. Ai fac veda i utme lavuret…e lo e sourid, ma qualcosa un va. La dona cla è sa lo l’al guerda, la smet da prighè e la scapa via spingend la caruzeina com l’an aveva mai fat. Arvenz com’un pataca sal bumbulete tal mene e a sper snó da no avè capì. La sera a fnirò… l’è un p’chè c’un gnè e sol. E lavor in feramenta oz un fniva mai. Ariv daventi e mur praticament cumpled. La nona ad Souris la e za ilè e l’am dis che Souris l’è vulè in paradis. A tir un’urle ch’il sent da Murcen e pu a cmenz a dmandè “Perché, perché, perchèèèèè” e pu ancora “Perché, perché, perchèèèèè” … um’era artorne la parola! T’un sgond a decid, a ciap al mi bumbulette e a tac, da la celeta bienca a disegn un braz fort che e ciapa la mena d’un burdel e ul tira so tra al nuvle, mentre i pez d’una caruzela cla si spaca töta e i casca da bas, i si sparguia sora e marciapid e is va a scioj t’i disegn d’e mur. Un disegn fat tut a sfumadure ad blu cume uj pisiva ma Souris. A cuntinue a culurè e, tra al legrime, a di una sola parola “Perché, perché, perchèèèèè”. Pu mentre a firme töt e a arcoj la mi roba per scapè via per la paura che avè disegnè sora la cileta un sia un lavor gradid, al nuvle li s’irva e un rag ad sol u si stempa proprie sora la nosta firma “Spray & Souris”. L’è cume un fil zal che e culega e mur e e zil, un pont do che anche Souris e po’ salté e rid e ma me um per da sintìl cantè “finalment Spray am sent libbre anche me!”

Claudio Casadei

Torna in Scripta Manent

E MER
E sbourbota da per lo,
in atesa dla burasca
I cuchel i s'è masè,
snò oun e cameina
sla spiagia!
CC

...........................................................................................................................................................................................

IN DÒ
L'è töt piò façil
se t'ci in dò!
L'è façil a litghì,
a pighì i lenzul,
a arfè e let
a fè un fiol,
a cres u,n fiol,
a sintis in colpa
a fè un rigal
a pardounè!
A tradì e pù arperdounè!
L'è piò façil a piegn,
a rid,
a di "Tè rasoun!"
A scuvrì che quand e gambia
l'amor
e dventa rispet!
CC

.....................................................................................................................................................................................

E VOL
Stavolta a vol. E mentre c’aj pens um rid i öch e al lavre. E cor na, quel l’ha al su rason: un gne la fa a rid!  E temp ad ciud per l’utma volta la porta ad sta butega sa tut i mi insogne drenta. E pu e manichin, la mi vecia Borletti nira, i fil da imbastì, i pan per i puret, al stofe per i sgnor, e didel tot consumè, che straz  ad seda blu mased che aj vliva fe qualcosa ma la mi moj!  A ho las ilè tot chi mudel per qui omne ad penza che in truveva i vistid in t’e marchè.  Purett , is vergugneva quand c’a ligiva l’amsura ad c’al botli!  Aloura s’e temp aveva imparè a di “un tot”! Jera tot lergh un tot e na létra!  Gvan ad Briagoun l’era un tot A; Marchein l’era tot D perché la penza , ul dgiva lo, u la tniva sla cariola! Curadin ad Pirera no: lo l’era un bel om: ‘msura 50 i calzoun e 52 la serga! A sentacinq’an l’è un lus!  Aj vidiva sti mi amig  mentre i pruveva:  jeva tot do faze, una alegra par al prime prove. Pu u n’enta, quela  seria ad quand e vistid l’era quasi fnìd e e l’era ora ad paghè! I puret ad sold je ric ad dignità! Mo un sera mai preocupè,  me al saveva che ma lor uj bsugneva de un po’d’temp  perchè t’un modi o t’un ent  javria sempre paghè.  Im feva incazè invece chi quatre pducios ad sgnuron, avuched o nuter,e dre e magnacia, che per fet de e tu avè ut tucheva ciamej cent volti par cent’euri.   Tota genta cla ha spes la dignità tota tla machina.  Ja tot i SUV putena vigliaca, mo la machina l’an fa e sgnor, uj vo e cor e una roba antiga: l’unor! L’è che a fe e bon ormai l’è dvent un lus! Adesa  me a tog so la mi bici. La Graziella a vl’arcurdè? Se a ho ancora una ad queglie, scorga ad fora cume me ad dentra.  Da ique da Rcioun a mal Gabech uj vò un po’ ad temp e na masa ad fatiga. L’è cume la mi vita: un po’ ad temp e ‘na masa ad fatiga. E og am ciap l’ultma sudisfazioun! Al so che dmen i dgirà tot che a so stè un mat. A so tot an so e prim. E mentre a pens e a pidel, a pas m’è vech chemp da paloun ad Misen. I mi znoch ja da es ancoura ilè da quelca perta. E pu pidalè ad schent m’e mer um pis na masa. Che vantgin tla faza um pis. An pos di tra i cavel, J’è andè via  prest lor : piò  e caleva i cavel, piò j’aumenteva i debte.  A ho fat i debte per imparè a tajè.  A ho fat i debtè per imparè a cus. A ho fat i debtè per la Singer prima e la Borletti dop; per i fil, per al stofe per i bugat da met in prova.  A sera zovne a ho lavurè e de e la nota. A ho paghè ma tot. Pu a ho compre la chesa nova e ja cmenz i guaj. La crisi la ha fat calè e lavor. Un vistid a sartoria e custeva trop e i dgiva che i mi jera taj vech. I vniva chi magnacia, j’urdineva e j’arturneva a msurè, cuntrulè . I ritireva i vistid e pu’ i circheva una scusa per nu paghè! E in pagheva pjò! E per la leg un spudeva fe nient. E senza sold an pudeva paghè e mutue e la benca la s’è arciapa tuot i mi sacrifizje. I mur dla butega, la chesa, la machina: tot. Quand i sold per la fameja je vnù a menc  la moj la snè andè e la s’è porta via tot do i burdel.  Però in tribunel i m’ha det che a ho da cuntinuè a  mantenje: un’gnera bsogn d’e tribunel, al saveva da per me. Mo leja?  La ha un’ent om, un’enta chesa, un’enta vita. E me a duvria anche d paghè?  Me una sera a putena, leja tre de dop dla cundana la s’era innamurè persa ad’e pustein. Daj so, a vrì schirzè! Mo ades finalment artorne libre, ibre com un cuchel. M’i burdel ajo compre i bon dla Posta. I pudrà studì tranquel tot do. Leja, vist c’ui pisiva, la sla ciaparà in t’e fioc. Ostcià ciò la è bela Catolga ades. Bela la funtena, bel e lungomare. A voi pasè m’e port “Mal Poert” com’i dis lor. Po sora e pont levatojo e a pas a dlà. Gabech  la è znina e brőta. Arvineda ancha leja da i madoun crisù a ravastoun e j’alberg un  tached ma cl’elt. A ciap la salida dla Baia degli Angeli, la “discoteca ad tendenza “ad quand c’a sera biond e bel.  Che bej temp je stè quei. La Genny ad Bulogna,e l’Antonella che a l ho lasa perché a pinseva che la era tropa elta per me. E anche ades che a ne so nienca du cla è ai voj un ben dla Madouna. Ostcia la è dura la salida sla Graziella. Che bici d’e cara cla è! Ades ariv in vetta e pu zo a destra. Daventi la cisa un pensier m’e Signour e pù zo, in discesa. La salida dop la sarà longa mo m’e sgond cep ad gnestre a las la graziella sla streda e a vag a pid! L’erba elta ad sto prè u la careza e vent. U la piga un po’ ad qua e un po’ad la sgond la su voja. A chev al scherpe e a vag vers e mer. Tra un po a vedrò e strapiomb e i sas t’l’acqua. Al strise dli curent e qualche berca.  E mer e e su udor già aj sent.  L’è bel e mond da ique, e i cuchel ai veg sota e sora ad me. I vola libre, i strid! Dal volte a pens ch’ich ciapa per e cul ma nom omne che a dgem da ves inteligent e pu a curem a curem senza savè do ca duvem andè. Me comunque a so arvat. A camein sora un spron ad tera s’e vent tla faza e na quaranteina ad metre tra me e e mer. I dis c’a vnem tot da e mer, e sarà pu giust turnè da lo, turnè a chesa. Ades ho snò bsogn ad nu pensè. Tra un po’ na piò debte, na piò tribunel, na piò equitalia tra un po’ tot e gambiarà. A ho bsogn ancora d’un brisinein d’incoscienza. A ho bsogn ad cur per vulè un po’ piò in la di rem chi cres tached ma la scarpeda. Stavolta a voj fe un lavor com’um per ma me, e al voj fe un bel lavor. L’a da es come e vistid ad ch’e vigliac ad e mi cusein ad quand’u s’è spusè: perfet e maj paghed! E i rem i m’arvinaria la stofa. Se t’e sens che e mi vol un saria perfet. Quel c’a voi fe stavolta l’ha da es come i tradiment di mi amig piò amig. Quei ca ho aiutè a truvè un lavor. Quei c’ha ho fat finta ad nu veda mentre i tuleva in gir. Me an gne l’ho fata a fe come lor. E alora? Am so fat da perta e a jo las fe! I m’ha rubì l’alma un po’ a la volta e me a so ste isè vigliac che a n’ho mai sbruchè.  Ades l’è ora ad pensè ma me; via i vistid, i cuchel in’ha minga al mutandi! Via tot. A pens m’i  mi fiol, a pens ma la mi surela, mi mi anvod ma la mi ma. Ma lor a jo dmand perdon. Una letra pron per scusem ad e disturb e ad chi do tre de ad preocupazion perché in mi truvarà subte. Se, a pens ad avè fat tot : ades uj vò una bela rincursa e un selt piò long puseble. Aspeta che an voj sbajè. A faz com chi curnud ad j’arbitre ad e paloun. Lor i conta i pas da e paloun e la bariera, me a cont i pas tra na vita ad merda e la libertà! Un, do, tre quatre…tredg! Curag l’è ora l’è tot pront. Viaaaaaaaaaaaaaaaa!    Ostcia ciò. A Vol!  Al so ch’e dura poc, a vlì c’a ne sava? Mo vuelt an gne la farè mai a capì coma m sent ades. Libre a s’un sac ad paura.  A so che a sinistra ujè e mont ad gGabich, a destra e Castel ad mez, di drè la culeina e sota e mer! S’i och chus e e vent dampar tot me a vol ! S’  i cuchel c’hai sent a strid da pres mo a n’i voj guardè, an voj arvì i och, an voj de ment ma la paura. Tent tra un po’ la è fnida e basta surid e cuntè. Un , do, tre …. Che silenzi, e che buj c’ujè ique. Che pesa e che sensazion strena. Am sent liger, e quasi cuntent. Um sa c’ah ho fnì d’vulè. To un po’ ad lusa, ch’i el st’om s’e lum. Opporca.. Bà , ciao…t’cì te?  T’am rigal un abraz?
Claudio Casadei  

..................................................................................................................................................................................................................